És horrorós viure construint un futur i veure que el destí el va enderrocant.
Has descrit molts sentiments, vivències i anècdotes als teus relats personals; però no li has contat a ningú tot el que desitges que ocòrrega a partir d'aquest moment...
Un dia, perd la consciència dels inconvenients que hi ha al món que compartisc amb els altres: amb qui em relacione i somie amb una infinita llibertat i totalment incoherent fins al punt de ser egoista. Ara tan sols la gent actua i interpreta el paper que jo vull al meu voltant.
Desperte, NO és aquest el meu desig.
Però sé que continuaré fantasiejant amb meravelloses escenes filmades al meu cap, que fan riure al mateix jo conscient que coneix la incapacitat per controlar tot allò que envolta la meua vida.
Perquè les decisions que prens Tu tan sols s'oposen a les de la resta de Tothom i poques vegades coincidiran Totes.
me encantes flautista! :)
ResponElimina