Dos nens juguen al carrer a mitjanit:
-Mira, una estrela fugaç!- la veu sorpresa contagia d'il·lusió ambdós i alcen la vista a la llum.
-Desitge poder perdre'm en la teua mirada per sempre i poder veure tots els records dels bons moments amb tu- ressona una veueta al seu cap.
10 anys després.
Una llàgrima recorre la seua cara. Una situació complexa. Els dos miren el cel.
-... i per això, Marc, vaig deixar de confiar en les estreles- solta una falsa rialla. Al seu interior es riu de la seua actitud.
Es miren.
Somriuen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada